Un moixó a mitjan agost o com escriure sobre foteses

Les veïnes de casa, unes teresines en estat pur, tenen instal·lat al balcó un menjador social per a ocellets passavolants. Hi deixen un grapat d'escaiola i un recipient amb aigua, i tot el dia és una debanadora de pardals que hi voletegen tot esperant el seu torn per ordre estricte d'aterratge.

Ahir després de dinar, per la porta oberta del menjador, amb un estil de vol no gaire definit: aquí topo, allà m'esquitllo; ens en va entrar un de jove a casa.

Sempre he pensat que el Samir és un gat de teulada de nissaga antiga. Vull dir que probablement és el primer domèstic de la seva família, i, per bé que a casa és un bon gatet, conserva el seu instint primari mesquer.

 El Samir feia la migdiada damunt l'espatllera del sofà. El seu posat era d'abandonament absolut, però ell sempre dorm amb un ull obert. Es va activar com una molla i en un no-res ja era damunt del pobre moixó que va encalçar i atrapar sota la taula. M'hi vaig atansar tan bon punt vaig ser conscient de la situació i dels riscos que la pobra au corria a prop de les urpes i de les dents esmolades del gat. Ens vam trobar tots tres a sota la taula: el pardalet immòbil, el Samir, que se'ns mirava ara a ell, ara a mi; i jo mateix que no sé pas quina cara feia, però segur que estava tan atònit com ells dos.

Vaig agafar l'ocell tement que tingués ferides: esgarrapades o mossegades. No. El Samir l'havia llepat tot, estava ben enganxifós, però no li havia fet cap mal. A partir d'aquest moment vam activar els protocols de recuperació i salvament: observació de danys, rehidratació, alimentació amb molleta de brioix, aixopluc en una capseta, i ...premi per al Samir, que no li havia fet mal.

 El moixonet s'ha refet, i en un moment indeterminat entre les 6 i les 7 del matí en què ha rebut visita mèdica ordinària, ha fugit. Li desitjo una llarga vida de moixó i li recomano que no es confiï: ni tots els humans són iguals ni tots els gatets són com el Samir.

 Ara només faltaria que els ocellets que visiten les veïnes per mor de l'escaiola es pensessin que al balcó de sota s'hi ha instal·lat un centre d'assistència primària...

 Josep Martí i Montoliu 

 21 d’agost de 2018