Intervenció del Professor Josep Martí i Montoliu
Sr. Director
General, Sra. Gerent, Sres. Directores, professores i professors, benvolguts
pares i mares, estimats alumnes, senyores i senyors assistents:
Hem arribat
novament al capdavall d’un curs i als del nostre ram ens assetgen, com sempre,
els dubtes de si haurem fet tot el possible, si haurem encertat en cada cas i
si haurem pres les decisions més adequades. Ens consola saber que en tots els
processos hem actuat en consciència i amb la major honestedat possible.
Certament acaba
el curs i m’ha estat concedida per l’Equip Directiu la immerescuda dignitat de
pronunciar-ne la darrera lliçó. Quin compromís! Agraeixo aquesta oportunitat en
nom de tots els que, durant de l’estada d’aquests nois i noies a l’escola hem acompanyat,
instigat, ... conduit llur creixença i per als que demano, avui i sempre, un
afectuós record. Poso, doncs, fil a l’agulla.
Estimats,
aquesta és la darrera vegada que m’adreço a vosaltres. No ho faré pas insistint
en els aspectes habituals de l’art, el llatí, la geografia o la història;
els meus cavalls de batalla. Avui us
parlaré d’un concepte molt més abstracte, molt més profund i molt més compromès:
la paraula sí i, més concretament, el fet de dir que sí. Val a dir que, malgrat el meu
tarannà habitualment tranquil, noto una mena de pessigolleig que m’incomoda,
potser perquè, com el lluç fora de l’aigua, m’endinso en un territori poc
freqüentat, si més no, per mi.
Què és sí? Què en diu el diccionari?
Sí és un
adverbi.
Una partícula equivalent a una proposició afirmativa, responent a una pregunta
expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, Vindràs,
demà? Sí. O anticipant-la, Ell sí, que és un savi.
Aquesta paraula prové
del llatí sic, que significa “així”.
En la nostra llengua, comencem a trobar-la en els primers textos híbrids
llatino-catalans a mitjan s. XI.
Inicialment s’usava amb seu valor adverbial llatí sí diu, sí fa, sí faríem, sí volem bé
fins que acabà per usar-se sola amb el verb sobreentès.
Però sí, també
és un substantiu. Ella em va respondre amb un sí. I és per aquesta banda que vull abordar la meva exposició.
M’agradaria que
donéssim un cop d’ull al fet real de dir sí a les situacions que se’ns presenten
a la vida, i les conseqüències que es deriven d’aquesta actitud. Amb aquesta
reflexió no estic proposant de jugar a l’arriscat joc de dir sí a tot i a xutar
pilotes endavant, confiant en què la sort sempre ens somriurà. Això seria una
estupidesa. No. La meva proposta està sobretot lligada al compromís, a
l’actitud personal davant dels reptes de la vida.
Digues sí,
significa, implica’t, mulla’t, no et mantinguis al marge. Digues sí, significa
també: sigues bondadós. El sí és infinitament més poderós que el no. El sí genera confiança, genera sentiment de
pertinença, de projecte, d’unió. Si una cosa pot ser, que sigui. Digues sí sempre que puguis i sigues valent
per mantenir-te fidel a la teva resposta.
Caldrà
dir que sí, cada dia, a cada moment, cada passa. Caldrà dir que sí, tot i
amb dubtes, diu la cançó de Kairoi. I és ben cert: la vida t’oferirà moltes oportunitats de dir que sí, de comprometre’t.
Que no et manqui l’audàcia. No perdis temps per lluitar en contra de les
injustícies si no saps dir sí a favor dels desvalguts. No podem dir no a la
pobresa si no sabem dir sí als pobres. Sàpigues dir sí també per donar la raó a
l’altre, això que ens costa tant de fer.
Avui s’escau la festivitat de Sant Pere,
l’apòstol de Jesús, que també va saber dir sí i va ser conseqüent amb aquesta
resposta fins a donar la vida per ell. La història de la salvació dels homes va
començar amb el sí de la Verge Maria
La vostra història personal també està
feta de sis. A més del sí dels vostres pares, hi ha els vostres petits sis. Puc jugar a pilota amb tu? Véns amb mi al sol? Són sis pronunciats
anys enrera, que han donat les boniques històries d’amistat que viviu ara i que
voldríeu per sempre.
Ho hem viscut aquest any amb el projecte West side story. “Hem de dir tots que sí”. Era un gran repte .... i ha estat un gran
sí. I com ho hem gaudit!
Sé que el nostre
comiat és un sí a la vida, però és un sí que se’m fa molt difícil. Mai no
m’acostumaré a acomiadar-vos. Conservo ben a flor de pell totes les vostres
coses i tots els vostres sis. D’ells obtindré la força necessària per tornar a
dir sí tantes vegades com calgui, per tornar a robar temps al rellotge i al
calendari, per tornar a crear un espai de compromís i confiança, per tornar a
classe cada dia...
Sí, podeu marxar.
Que Déu, que ho
ha creat tot amb el seu sí primigeni, us beneeixi.
Josep
Martí i Montoliu
L’Hospitalet,
29 de juny de 2009
