RICARD EJARQUE I TORÀ
En Ricard Ejarque va néixer a l’Hospitalet dels darrers anys 20, en el si d’una família treballadora procedent del Baix Aragó. La seva infància -ell recordava amb especial orgull d’haver estat alumne de l’Escola del Bosc (a Montjuïc)- va ser durament marcada per la Guerra Civil i per la prematuríssima incorporació al món laboral, els tallers, la indústria,...
Al llarg de la seva vida professional, desenvolupada essencialment en l’àmbit de la joieria, dos principis l’acompanyaren sempre: el gust pel treball ben fet, i el sentiment de pertanyença al món obrer, a la classe treballadora.
Temperamentalment, un aventurer que detestava la pobresa d’esperit, la hipocresia, la mentida, la prepotència; valorava l’esforç i gaudia en contacte amb la naturalesa ...
El seu posat ferm el va convertir en punt de referència sòlid per a germans, amics, parents i veïns. Fidel a la seva família, dedicà tots els seus esforços a tirar-la endavant en tot moment.
Home d’una extraordinària habilitat manual que li permetè en els últims anys de professió la dificilíssima talla de diamants, hauria volgut que d’ell es digués que era un home bo i que havia acomplert el seu deure.
En Ricard Ejarque va néixer a l’Hospitalet dels darrers anys 20, en el si d’una família treballadora procedent del Baix Aragó. La seva infància -ell recordava amb especial orgull d’haver estat alumne de l’Escola del Bosc (a Montjuïc)- va ser durament marcada per la Guerra Civil i per la prematuríssima incorporació al món laboral, els tallers, la indústria,...
Al llarg de la seva vida professional, desenvolupada essencialment en l’àmbit de la joieria, dos principis l’acompanyaren sempre: el gust pel treball ben fet, i el sentiment de pertanyença al món obrer, a la classe treballadora.
Temperamentalment, un aventurer que detestava la pobresa d’esperit, la hipocresia, la mentida, la prepotència; valorava l’esforç i gaudia en contacte amb la naturalesa ...
El seu posat ferm el va convertir en punt de referència sòlid per a germans, amics, parents i veïns. Fidel a la seva família, dedicà tots els seus esforços a tirar-la endavant en tot moment.
Home d’una extraordinària habilitat manual que li permetè en els últims anys de professió la dificilíssima talla de diamants, hauria volgut que d’ell es digués que era un home bo i que havia acomplert el seu deure.
L'Hospitalet, a 23 de desembre de 1996
0 comments
Publica un comentari a l'entrada