o la música a la Roma republicana abans de les Guerres Púniques
Una de les facetes menys conegudes de la increïble personalitat intel·lectual de Joao Blau i Mendes és la que el situa com un estudiós erudit de les cultures clàssiques. Entre els seus treballs, podria tenir actualment una certa vigència el que realitzà sobre la música romana i que prengué com a punt de partença el llibre Periple de l’escriptor i viatger massaliota Pitees.
Pitees (Massàlia, -Marsella-, s. IV aC) és autor de la descripció d'un viatge marítim efectuat més enllà de les columnes d'Hèracles, vers l'Europa septentrional. Bé que les notícies sobre la seva obra són escasses i contradictòries (Estrabó, Diodor, Plini, etc), sembla que aquest periple en efecte fou acomplert, probablement amb un doble objectiu comercial i científic. El llibre conté aportacions sobre els fenòmens de les marees, sobre la latitud i sobre el cercle polar àrtic, que han estat confirmades pels coneixements actuals.
Al marge d’aquestes dades geogràfiques, Joao Blau hi trobà esmentat un certamen musical internacional realitzat en terres escandinaves d’Estonia. No va trigar en relacionar aquest certamen amb l’escassa documentació conservada de la cantant romana Rosa Rosae, establint definitivament per a la historiografia que fou aquesta cantant qui representà Roma en el certamen, i descartant per sempre les hipòtesis que abonaven la participació de Serratus, Episcopalis, Ecclesias o altres cantants del moment.
La participació de Rosa Rosae, procedent del projecte anomenat Expeditio Triumphus, va retornar als romans i romanes -patricis i plebeus-, en fi, a tot l’SPQR* la il·lusió, ja decandida, per participar en certàmens a ca’ls bàrbars.
Segons Joao, Rosa Rosae amb el tema Europa celebratione vivente va quedar classificada en setè lloc a continuació dels representants de la Letonia, la cartaginesa Malta, l’Estonia, la Britannia, la Gallia i la persa Cyprus. Això no llevà que a Roma es fessin festes en el seu honor que duraren fins ben entrada la canícula (l’estiu). Ja se sap com eren els romans a l’hora de fer festes...
Tanmateix, com clouria Joao en el seu estudi, aquesta mena d’actes del món antic presenten una notable discontinuïtat històrica. No fóra coherent cercar-hi cap mena de relació amb altres manifestacions contemporànies, per bé que les simil·lituds afavoreixin alguna picardia...
* Senatus populusque romanus. (El senat i el poble de Roma)
Una de les facetes menys conegudes de la increïble personalitat intel·lectual de Joao Blau i Mendes és la que el situa com un estudiós erudit de les cultures clàssiques. Entre els seus treballs, podria tenir actualment una certa vigència el que realitzà sobre la música romana i que prengué com a punt de partença el llibre Periple de l’escriptor i viatger massaliota Pitees.
Pitees (Massàlia, -Marsella-, s. IV aC) és autor de la descripció d'un viatge marítim efectuat més enllà de les columnes d'Hèracles, vers l'Europa septentrional. Bé que les notícies sobre la seva obra són escasses i contradictòries (Estrabó, Diodor, Plini, etc), sembla que aquest periple en efecte fou acomplert, probablement amb un doble objectiu comercial i científic. El llibre conté aportacions sobre els fenòmens de les marees, sobre la latitud i sobre el cercle polar àrtic, que han estat confirmades pels coneixements actuals.
Al marge d’aquestes dades geogràfiques, Joao Blau hi trobà esmentat un certamen musical internacional realitzat en terres escandinaves d’Estonia. No va trigar en relacionar aquest certamen amb l’escassa documentació conservada de la cantant romana Rosa Rosae, establint definitivament per a la historiografia que fou aquesta cantant qui representà Roma en el certamen, i descartant per sempre les hipòtesis que abonaven la participació de Serratus, Episcopalis, Ecclesias o altres cantants del moment.
La participació de Rosa Rosae, procedent del projecte anomenat Expeditio Triumphus, va retornar als romans i romanes -patricis i plebeus-, en fi, a tot l’SPQR* la il·lusió, ja decandida, per participar en certàmens a ca’ls bàrbars.
Segons Joao, Rosa Rosae amb el tema Europa celebratione vivente va quedar classificada en setè lloc a continuació dels representants de la Letonia, la cartaginesa Malta, l’Estonia, la Britannia, la Gallia i la persa Cyprus. Això no llevà que a Roma es fessin festes en el seu honor que duraren fins ben entrada la canícula (l’estiu). Ja se sap com eren els romans a l’hora de fer festes...
Tanmateix, com clouria Joao en el seu estudi, aquesta mena d’actes del món antic presenten una notable discontinuïtat històrica. No fóra coherent cercar-hi cap mena de relació amb altres manifestacions contemporànies, per bé que les simil·lituds afavoreixin alguna picardia...
* Senatus populusque romanus. (El senat i el poble de Roma)
0 comments
Publica un comentari a l'entrada