Per molts anys, majestat!

1 de febrer 2008

Si hi ha hagut un rei que m'hauria fet replantejar els meus principis republicans aquest seria el rei Jaume I (1208-1276). He dedicat moltes hores d'estudi a la seva època i a la seva Crònica o Llibre dels Feyts, especialment pel que fa a l'antic Regne de València, la pàtria dels meus ancestres. Avui seria el seu aniversari, en faria 800! No patiu, però, que no faré cap dissertació sobre la seva figura. Se'n troben moltes i de molt bones. Si que vull, però, recordar que aquest rei, amb la conquesta de Mallorca i de València, va fundar això tan devaluat que alguns anomenem Països Catalans, i que els va fer països iguals, sense preeminències d'uns sobre els altres.
Voldria només, ara, pessigar un detall de la seva vida i inserir un fragment del Llibre dels Feyts, que ell mateix va dictar. He triat un episodi que trobo ple de tendresa. Durant la conquesta de València, estant-se a Borriana, quan l'exèrcit català anava a aixecar el campament, succeeix un fet singular... El rei ordena respectar el niu d'una oreneta que s'havia instal.lat a la seva tenda, i no desfer-la fins que l'ocell hagués marxat amb els seus fills, ja que interpretava que havia niat allí buscant l'aixopluc reial.

"E fom a Burriana, e quan vench quen volguem levar la ost, una oreneta havia
feyt niu prop de la escudela en lo tendal, e manam que non levassen la tenda tro
que ella sen fos anada ab sos fiyls, pus en nostra se era venguda."

A l'inici d'aquest comentari teniu la senyera que els musulmans de València van hisssar en una de les torres de la ciutat per donar a entendre que es rendien al rei Conqueridor. A la seva Crònica diu:

“E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e
endreçam-nos vers orient e ploram dels nostres ulls e besam la terra per la gran
mercè que Déus nos havia feita”

Amb el bon rei Jaume comparteixo, a més, signe del zodíac, ens portem 753 anys i un dia.Per molts anys, majestat.