3 de febrer 2008
Avui faig anys -un munt, per cert- i, més que sobre el temps passat i el futur, i si ja se'm veu la xapa per sota dels cabells o si les amenaces de quedar-me curt de braços es materialitzaran en plantar-me damunt del nas unes ulleres "progressives", més que no pas tot això, volia dir que m'ha vingut al cap la manera com "felicitem" els aniversaris.
Es constaten vàries tradicions. Una, l'anglosaxona, la rebutjaré tot seguit perquè la trobo curta de volada, massa concreta: happy birthday to you, és a dir, feliç dia d'aniversari. Francament, no s'han escaldat amb els desitjos, que, d'altra banda, són gratuïts i no paguen -per ara- impostos. Que tinguis un dia feliç!... està bé, però, i demà? i demà passat? Vaja, trobo que és una felicitació limitada.
Per les nostres latituds, ara, la més freqüent és "felicitats" o "moltes felicitats". És bonic com a desig, és atemporal, i -això sí que està bé- no determina a quina mena de felicitats es refereix. Es desitja que cadascú tingui allò que el fa feliç (i que normalment ignorem). És una mena de felicitació "xec en blanc". Però quant de temps ha de durar?... A Catalunya ara ja no és tan habitual com anys enrera utilitzar l'expressió "per molts anys". Una llàstima, perquè dóna perspectiva de futur a les felicitacions. I, qui rebia aquest desig, normalment, responia, "en vida teva". És a dir que els bons desitjos esdevenien recíprocs.
Per mi, la combinació de les dues últimes tradicions és el desig perfecte: felicitat i llarga vida. Felicitat, sí, però que duri. Llarga vida, sí, però feliç.
Tanmateix, tinguin la forma que tinguin, sempre agraïm les felicitacions sinceres.
En vida vostra.
Es constaten vàries tradicions. Una, l'anglosaxona, la rebutjaré tot seguit perquè la trobo curta de volada, massa concreta: happy birthday to you, és a dir, feliç dia d'aniversari. Francament, no s'han escaldat amb els desitjos, que, d'altra banda, són gratuïts i no paguen -per ara- impostos. Que tinguis un dia feliç!... està bé, però, i demà? i demà passat? Vaja, trobo que és una felicitació limitada.
Per les nostres latituds, ara, la més freqüent és "felicitats" o "moltes felicitats". És bonic com a desig, és atemporal, i -això sí que està bé- no determina a quina mena de felicitats es refereix. Es desitja que cadascú tingui allò que el fa feliç (i que normalment ignorem). És una mena de felicitació "xec en blanc". Però quant de temps ha de durar?... A Catalunya ara ja no és tan habitual com anys enrera utilitzar l'expressió "per molts anys". Una llàstima, perquè dóna perspectiva de futur a les felicitacions. I, qui rebia aquest desig, normalment, responia, "en vida teva". És a dir que els bons desitjos esdevenien recíprocs.
Per mi, la combinació de les dues últimes tradicions és el desig perfecte: felicitat i llarga vida. Felicitat, sí, però que duri. Llarga vida, sí, però feliç.
Tanmateix, tinguin la forma que tinguin, sempre agraïm les felicitacions sinceres.
En vida vostra.
0 comments
Publica un comentari a l'entrada