Quin curs, el 4rt d'en Joao!

Vaig tenir ocasió de conèixer Joao a l'escola. També en aquest ambient era un personatge singular: li agradava tot. Tot i que els professors se'l rifaven, ningú no hauria pogut classificar-lo: ni ciències ni lletres, o potser ciències, i lletres, i arts. Joao excel·lia en tot. Era tan fàcil trobar-lo tocant un nocturn de Chopin al piano de l'aula de música, com al laboratori emmig una selva de probetes i tubs d'assaig.
Joao, però, excel·lia com a company. Amic dels seus amics, cordial amb tothom, educat sempre, sabia posar de manifest les seves discrepàncies amb aquella ironia tan valenciana, tan seva.
Sempre s'hi podia comptar: no tenia un no per a ningú. Quan calia trobar algú que escoltés, hom cercava Joao, que era capaç d'escoltar hores i hores sense mudar un somriure afable. Ningú no hauria volgut perdre's el somriure de Joao entrant a classe cada matí a tres quarts de nou en punt.
Cap professor podria dir que hagués vist mai a Joao un esbufec de fatiga ni molt menys de mandra. Mai no va mancar a un termini, mai no va negligir el que s'esperava d'ell, i, val a dir que se l'exigia molt.Col·laborava infatigablement amb totes les iniciatives de l'escola. Aportava la seva profunda veu de baríton a un programa de ràdio escolar, cantava a la coral i escrivia regularment en una revista intitolada I tu, què?... llegeixes? Lamentablement, la seva modèstia el feia signar amb pseudònims diversos i això no permet d'afegir a l'immens corpus de publicacions de Joao els seus articles d'època escolar. (N.P. Escuer, G.G. Sugranyes, M.A. Reñé, E.B. Fustier,...)
Recordo el seu discurs en l'acte acadèmic de fi de curs i les seves paraules finals. Unes paraules que han marcat tota la meva vida. Encara veig els ulls grisos de Joao buscant els meus , buscant els de cadascú de nosaltres: els seus companys, els seus amics, la seva gent... Amb l'autoritat que li donava ser el primus inter pares (el primer entre els elegits), Joao va parlar-nos amb veu de cor i sense impostació. A la sala d'actes de l'escola es conserva un rètol amb el final del seu discurs:
Exigeix-lo de tu aquest home esperat.Gosa esdevenir el que
ets.Sàpigues dir-te sense parar: Només depèn de mi.
Joao Blau i Mendes,
primera promoció d'Estudis Secundaris a Ripoll, l'any del Senyor de MCM.

del llibre Pitarch i Adell, Vicent: Pàgines viscudes amb Joao Blau i Mendes. Ed. Tramús. Adzeneta, 1914