Joao Blau i Mendes va visitar Roma per primera vegada a l’edat de set anys, acompanyant la seva mare, la prestigiosa historiadora Xantal Mendes de Blau. El que més impressionà la seva sensibilitat infantil fou el conjunt de petites estàtues conservat a la Basílica de Santa Maria la Major que representa l’escena del Naixement, obra d’Arnolfo di Cambio: el pessebre conservat més antic de la història.
Ja de retorn a casa, Joao s’interessà per obtenir tota la informació que li fou possible al respecte del tema. Furgant la biblioteca i preguntant a tort i a dret, esbrinà que el primer pessebre l’havia realitzat a la cova de Greccio Sant Francesc d’Asís el 1223 i que més endavant franciscans i jesuïtes havien estès arreu del món el costum de fer pessebres.
No cal dir que aquell any els pares hagueren de portar Joao a la fira de figures de Nadal que ja existia a Barcelona des del 1786, i que, d’aleshores ençà, cada any instal·lava el seu pessebre al menjador de casa el dia 25 de novembre, santa Caterina, i el mantenia fins a la Candelera, el 2 de febrer, com era costum llavors
Hi situava Maria, Jesús i Josep, el bou, la mula, pastors, reis i l’àngel anunciador emmig d’un paisatge de camp a la catalana amb suro, molsa i cases de pagès, ben adobat amb farina per simular una discreta nevada.
Un gran amic del seu pare, l’escultor Damià Campeny havia regalat a la família Blau un magnífic naixement, obra seva, però Joao preferia endinsar-se en els camins de l’escenografia pessebrística. Amb el seu amic Antoni Moliné donà vida, el 1912, a l’escola de Barcelona, utilitzant guix d’escultor per la creació de les tradicionals figures de Nadal, aquelles que fan tan bonics els nostres pessebres i que Joan Llongueres glossà en la famosa cantata infantil Les figures del pessebre:
Ja de retorn a casa, Joao s’interessà per obtenir tota la informació que li fou possible al respecte del tema. Furgant la biblioteca i preguntant a tort i a dret, esbrinà que el primer pessebre l’havia realitzat a la cova de Greccio Sant Francesc d’Asís el 1223 i que més endavant franciscans i jesuïtes havien estès arreu del món el costum de fer pessebres.
No cal dir que aquell any els pares hagueren de portar Joao a la fira de figures de Nadal que ja existia a Barcelona des del 1786, i que, d’aleshores ençà, cada any instal·lava el seu pessebre al menjador de casa el dia 25 de novembre, santa Caterina, i el mantenia fins a la Candelera, el 2 de febrer, com era costum llavors
Hi situava Maria, Jesús i Josep, el bou, la mula, pastors, reis i l’àngel anunciador emmig d’un paisatge de camp a la catalana amb suro, molsa i cases de pagès, ben adobat amb farina per simular una discreta nevada.
Un gran amic del seu pare, l’escultor Damià Campeny havia regalat a la família Blau un magnífic naixement, obra seva, però Joao preferia endinsar-se en els camins de l’escenografia pessebrística. Amb el seu amic Antoni Moliné donà vida, el 1912, a l’escola de Barcelona, utilitzant guix d’escultor per la creació de les tradicionals figures de Nadal, aquelles que fan tan bonics els nostres pessebres i que Joan Llongueres glossà en la famosa cantata infantil Les figures del pessebre:
La dona que renta, la vella que fila
I el brau caçador que sempre vigila
La dona que porta la gerra i el pa
I aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu un gallina,
La del cistell d’ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí:
el del flabiol i el del tamborí;
del sac de gemecs, el que sempre plora,
i el de la ximbomba que ronca tothora.
També els tres pastors que fan el sopar,
que couen les sopes i llesquen el pa.
També s’associà amb d’altres amics d’arreu per crear l’associació Praesepium sine limitibus (Pessebre sense fronteres), probable origen de la que després fou la Universalis Foederatio praesepistica que agrupa totes les associacions pessebrísitiques del món.
Tornant, per acabar, a la cantata de Llongueres, alguns eminents musicòlegs atribueixen al propi Joao Blau i Méndez la devota estrofa final:
Figuretes de Nadal,
figuretes d’alegria
feu-nos sempre companyia
en aquest viure mortal
Feu-nos bons i humils com cal
i sigueu la nostra guia
per trobar junts cada dia
de Jesús l’Etern Portal.
Del llibre Pitarch i Centelles, Agustí: El meu pare i Joao Blau. Ed. Milet.- Tales, 1972, pp. 245-248.
Del llibre Pitarch i Centelles, Agustí: El meu pare i Joao Blau. Ed. Milet.- Tales, 1972, pp. 245-248.
0 comments
Publica un comentari a l'entrada