Ara són les tres del matí. Ja saps que jo treballo fins tard. Assegut a terra, miro un llibre que tinc a les mans: Els papalagi. Estic a casa meva, a la teva habitació, l'habitació blava on vaig llegir-te un fragment d'aquest llibre abans de dormir, tornant d'un concert.
Recordes el text, oi? Tu sempre ho recordes tot, fins i tot les coses petites. Parlava de les cases i dels molts entrebancs que hi tenim: de les parets i de les portes tancades, que tan poc ens agraden a tu i a mi. Parlava dels feixucs entrebancs de la civilització enfront de la vida senzilla.
Qui m'ho havia de dir, Àngel, que tu ja havies pres la teva decisió? que havies triat la vida senzilla sense traves, sense portes, amb la valentia d'obrir el teu cor a tothom. I ara, Àngel, em fa vergonya, haver-te llegit aquell conte. Em pregunto, pobre de mi, què podia ensenyar-te?
I no obstant, vull servar l’orgull, si aquest pecat m’és permès, que m’hagis considerat el teu germà. Ja saps que per mi també has estat com un germà petit. El germà petit que et fa feliç, amb qui comparteixes la joia de cantar, i que admires quan juga a pilota amb un noi de la seva tutoria i que va als partits de futbol perquè “això li fa bé al Sergi”.
De tant en tant, les orenetes ploren. Avui les seves llàgrimes negres pintaran els pentagrames dels penyals de Montserrat amb una nova nota. Sé que allí continuaràs jugant a pilota amb un angelet orfe i et semblarà secundari si afina bé quan canta, perquè a tu t’interessa, sobretot, l’essencial.
Tu i jo havíem començat a escriure un conte, Àngel. Teníem escrites les primeres paraules. Ara ja mai no sabré com continuava, però em sento feliç per tu, per mi i també pel nostre conte, que no tindrà portes ni parets de pedra, que serà per sempre més una cabana oberta.
"Una vegada hi havia..." i, ..., tots els contes del món seran el nostre conte.
Ara sé que en un instant de la meva vida m’ha tocat un àngel. Diu que tota la vida estem voltats d’àngels, que ens envolten i ens abracen, però de tant en tant algun se te'n va a una muntanya, més a la vora de Nostre Senyor, i aquí, a baix, saps?, fa de mal consolar-se.
Prega per mi.
Josep
0 comments
Publica un comentari a l'entrada