26 d'abril 2008
Fa molts dies que hauria d'haver escrit, però no trobava la manera. El Tariq s'ha mort. Va ser el dia 16 d'abril a dos quarts de set del matí. Plàcidament, serenament; a casa, voltat dels seus. Li vaig dir que es moria; potser no calia: segurament ell ho tenia molt clar. Potser ho vaig dir per estar-ne segur jo mateix. Se'm va morir a les mans. És dur quan veus com una vida se t'escapa entre els dits.
Ens queda la joia d'haver donat setze anys de felicitat a un gatet de teulada, orfe i malalt, que van portar els alumnes a la classe. Un gatet a qui no vam donar nom fins després d'una delicada operació d'hernia umbilical, que no l'hauria deixat viure gaires mesos més. Però el Tariq era un lluitador i se'n va sortir. I llavors va venir el nom: Tariq, com el general musulmà que va envaïr la península ibèrica el 711, en record i homenatge al Dr. Manuel Grau, filòleg i professor d'hisòria de l'islam, i admirat amic, que havia mort feia poc.
Ni vull ni puc dir qui era el Tariq. Ho vaig intentar en el post anterior i estic convençut que no vaig sortir-me'n. Ara, quan miro la lluna minvant, hi veig assegut, amb la inquieta cua penjant, un gatet negre d'immensos ulls grocs.
- Bona nit, Tariq. Bona nit, estimat gatet.
0 comments
Publica un comentari a l'entrada