Carta als Reis

05-01-09

Estimadíssims Reis mags,

abans de res, vull donar-vos les gràcies per tots els regals que m'heu portat aquests quaranta-set anys. Malgrat que he procurat ser bon minyó, segurament no sempre me'ls he merescuts. També us vull agrair que no m'hàgiu tingut en compte les conviccions republicanes dels darrers trenta ...
De tots els vostres regals, recordo, especialment, els cavalls de cartró, els “fuertes”, els cowboys i els indis, i el patinet i la bicicleta, que han estat durant molts anys els meus preferits. També vull recordar els jocs de química, la Magia Borràs i els Juegos Reunidos Geyper, els cotxes dirigits (no teledirigits), els camions “volquete” i els Madelman. Si és veritat que els nens són tal com juguen, suposo, doncs, que jo també sóc tal com vaig jugar. I val a dir que vaig jugar molt... i encara jugo. Per això penso que als Reis Mags us dec dues de les coses que més estimo: la il·lusió i la imaginació.
(Per cert, els regals d’aquests últims anys també han estat fantàstics, molt lligats a la tecnologia creativa, que ja sabeu que m’encanta.)
Quan els meus pares, de petit, m’ensenyaven a escriure-us la carta, sempre em feien posar coses per tota la família. Enguany també vull demanar coses per una petita família ordenada i curiosa que m’ha pervingut. Jo en dic “els nens i les nenes de la meva classe”, encara que, de fet, alguns d’ells ja s’enfilen un pam per damunt del meu cap. M’agradaria que els hi portéssiu coses bàsiques, que, potser per tan bàsiques, ells no s’hauran recordat de posar a la seva carta. Em refereixo a les ganes d’estudiar, a no conformar-se amb qualsevol resultat, a la il·lusió per construir-se un futur... De tota manera, miraré de demanar coses específiques per a cadascú. Si no trobéssiu tot el que demano pels vostres magatzems, porteu-los el que més s’hi assembli.
Comencem: a l’Anna D., un teatrí de titelles musicals; a la Sònia, un estel de molts colors per fer-lo volar; a l’Anna H. un trencaclosques de 5000 peces, d’aquells que necessiten tanta paciència; a l’Aleix, un kit de supervivència i d’aventura; a l’Ivan, un equip de submarinista; al Ferran, un CineExin perquè pugui projectar-nos les seves pel·lícules; a l’Adri M. un despertador de l’ànec Donald; a l’Alba, un joc d’ulleres de colors perquè no se’n perdi cap; al Carles, un vaixell de vela, dirigible, que pugui navegar; a l’Aaron i a l’Adrià B., conjuntament, un garatge amb parquing i gasolinera ple de cotxets; a la Cristina, un punt de lluïssor que li falta als ulls i que la seva mare es posi bona aviat; al David, una superenciclopèdia il·lustrada que expliqui tot el que li agradaria saber; al Favel, un equip d’escalada; al Gerard, una bicicleta tàndem; a la Hannolly, uns patins de línia amb casc i genolleres; a la Iris, un mirall; al Luis, un vestit de cowboy amb els revòlvers i tot; al Marc, un joc de màgia Borràs; a la Neus, unes ales; al Raül, un vestit de gladiador romà amb espasa falcata; a la Sheila, una vareta màgica; al Rubén, el barret d’Indiana Jones; al Víctor A., un Mecano, i al Víctor C. un fort ple de soldats federals i d’indis d’aquells que poden enfilar-se al cavall.
També us demano que els hi deixeu a tots unes teies de carmel, monedes de xocolate i una miqueta –no gaire- de carbó.
Ja posaré a la galeria un cubell amb aigua pels camells i un sac de garrofes. Als fogons, com sempre, trobareu la cafetera i les neules. També hi he deixat una mica de conyac, que farà una nit molt freda.
Demà niré a dormir d’horeta; no fóra cas que em trobéssiu llevat!
Un petó. Us estima,
Josep